Caldrà destruir-ho tot per poder tornar a començar.

“Malgrat que ningú no hi trobes explicació ni volgués buscar-la, havia perdut el mar anys enrere. D’un dia per l’altre s’havia retirat quilòmetres i s’havia emportat la platja, els peixos i l’ànim dels seus habitants. Així i tot, el poble continuava impregnat d’una aroma de salnitre que inundava els carrers com abans no havien fet les antigues xarxes de pescadors. Una olor ocupava l’espai vetat de les paraules”.

Abans que la Cati nasqués, durant una nit de tempesta el mar es va allunyar per sempre de Montanau, el poble dels seus avis, i, per sorprenent que sigui, es un tema del qual no es parla.

Montanau era un poble de costa tranquil. Els seus vens vivien de la pesca, però tot allò va quedar sepultat a la sorra de les dunes, que van substituir l’espai abans ocupat pel mar i les onades. A partir d’aquell moment, la localitat i els seus habitants van patir una gran transformació.

De tot plegat, la Cati en sap ben poc, perquè ningú no en diu res, ni tan sols la seva família. Però ella està decidida a esbrinar que s’amaga en realitat sota les dunes a part de mites, retrets, dolor i silenci, alhora que també busca quin és el seu lloc a la vida.