Segon volum de la sèrie Empiri, després d’Ales de sang. El fenomen juvenil de fantasia del qual parla tothom.

«El primer any és quan alguns de nosaltres perdem la vida. El segon any és quan els que quedem, perdem la humanitat». Xaden Riorson

Tothom esperava que la Violet Sorrengail morís durant el seu primer any a l’Acadèmia de Guerra Basgiath, fins i tot ella mateixa n’estava convençuda. Però allò va ser només la primera prova, destinada a eliminar els febles de voluntat, els indignes i els desafortunats. Ara comença l’entrenament real, i la Violet ja es pregunta com ho podrà superar. No és només que sigui extenuant i maliciosament brutal, o fins i tot que estigui dissenyat per allargar la capacitat de dolor dels pilots més enllà del que sembla possible. És el nou vicecomandant, que ha convertit en la seva missió personal ensenyar a la Violet com n’és d’impotent, tret que traeixi l’home que estima. Tot i que el cos de la Violet és més feble i més fràgil que el dels altres, encara té el seu enginy i una voluntat de ferro. I el comandant està oblidant la lliçó més important que li ha ensenyat Basgiath: els genets de drac fan les seves pròpies regles. Però la determinació per sobreviure no serà suficient aquest any. Perquè la Violet coneix el secret real amagat durant segles a l’Acadèmia de Guerra Basgiath, i, al cap i a la fi, sap que res, ni tan sols el foc de drac, serà suficient per salvar-los.