Torna Ray Loriga, Premi Alfaguara de Novel·la, amb una història a la vora de l’abisme sobre els límits del que és humà.

“La distància que pren Loriga respecte del que s’ha narrat, el seu sentit d’humor i la lleugeresa per parlar del poc important que és creure’s important són essencials per recomanar-ne la lectura”. Carlos Zanón, La Vanguardia

“El món, és ben sabut, no és res més que una emboscada”.

El narrador d’aquesta història es desperta en un llit que no reconeix a una habitació que no sent pròpia. Està clarejant i no sap on és, ni que li impedeix aixecar-se, li costa obrir els ulls i identificar els sorolls i les veus que arriben des de l’exterior. A la seva “duermevela”, intenta enfilar un record amb un altre fins a compondre un mosaic en què només una constant sembla ancorar-lo a la realitat: la relació que l’uneix a Elisa i Tim.

Amb una prosa encertada i esmolada, TIM narra la vulnerabilitat d’un ésser al límit de la seva consciència en combat amb si mateix i el món que l’envolta. Com si es tractés d’una metàfora del nostre present, el relat es construeix i deconstrueix una vegada i una altra fins a col·locar el lector davant l’abisme del que és veritable i del concepte últim d’identitat.