Treure’s una oposició o fer oposició a un futur descoratjador?

La narradora estudia aquesta novel·la per consolidar el seu futur professional. Ha aconseguit un lloc d’interina en una oficina administrativa, i afrontar una oposició sembla que és el pas lògic a la seva carrera. Tot i això, un altre tipus d’oposició, la interna, basada en la seva observació del dia a dia funcionarial, fa que no ho tingui gens clar. L’edifici on ha estat destinada, tan gegantí com hermètic, és un lloc de jerarquies incomprensibles, que l’expulsa alhora que l’absorbeix. Com que ningú no li explica les seves funcions, es veu forçada a improvisar, dissimular per vergonya i registrar el seu malestar amb dibuixos i poemes tan desplaçats de la realitat com el mateix treball. Els funcionaris que l’envolten, cadascun amb les seves particularitats i els seus conflictes, han desenvolupat els tics i les manies propis de les rutines laborals i l’obediència acrítica. Necessitat de vida útil, de pols veritable i de joc, l’opositora prendrà petites decisions subversives sense preveure’n les possibles conseqüències disciplinàries.

A través d’una mirada curiosa, àvida i cada cop més desencantada, Oposició descriu els paranys dels mecanismes burocràtics no només per als que els pateixen, sinó també per als que els posen en funcionament. La incisiva Sara Mesa, que va conèixer el món de l?Administració per dins, aborda el relat de la burocràcia contemporània des de la perspectiva de qui es veu atrapat en el temps mort de les tasques inútils, tractant el problema del tedi i l?apatia en una narració brillant, mordaç i de ritme implacable. El protagonista, com una heroïna atzarosa i involuntària, s’enfronta al pitjor i més inquietant dels absurds: el de com ens organitzem en societat.