El llibre que faltava d’Almudena Grandes. Les històries i escenes quotidianes que resumeixen el món d’una escriptora irrepetible.

Escala interior és el murmuri dels celoberts que recullen olors de guisats, sorolls d’estris i cullerots, rialles, confidències xiuxiuejades a mitja veu, bon dia i bona nit que s’intercanvien al replà; és el murmuri que recull la nostra rutina, la de la gent corrent, en aquestes realitats petites que són les que amaguen les grans històries. Les que, durant anys, Almudena Grandes va imaginar i va regalar als seus lectors a El País Setmanal, on, cada quinze dies, de vegades com a narracions, altres com a escenes, i altres més com a cròniques, aixecava personatges, vides que mereixien ser explicades. Com la seva, perquè en aquests articles Almudena Grandes també es convertia en amfitriona i ens convidava a entrar a la seva cuina, a casa seva, al seu món, que feia olor del salnitre de Cadis, a l’enrenou de Madrid. D’aquesta manera, aquestes històries, que són relats, també ens ajuden a conèixer millor la dona darrere de l’escriptora, aquella que sempre va saber veure’ns, narrar-nos, entendre les misèries i les grandeses humanes que amaga cadascuna d’aquelles cares amb què ens creuem pel carrer. Reunits i ordenats ara per Elisa Ferrer, les narracions del llibre mostren una vegada més el mestratge i la capacitat d’evocació d’una de les autores espanyoles més recordades i estimades de la literatura espanyola recent.